Les quatre barres que van derivar en bandera de
Catalunya apareixen ja en un segell de Ramon Berenguer IV l'any 1150,
encara que el seu origen mitològic també es vincula a Guifré el Pelós
quan, després d'una batalla, el rei franc Carles el Calb va untar els
seus dits a la sang del noble i va dibuixar les quatre barres vermelles
sobre el seu escut daurat, atorgant-li així una divisa. Aquest conjunt
era el distintiu dels comtes de Barcelona i, si bé en algunes èpoques
les línies es van dibuixar horitzontalment, es va acabar imposant la
disposició vertical, actualment oficialitzada mitjançant l'Estatut
d'Autonomia de 1979.
